Jo me’n pren com lo bellveure
que de l’aire està privat.
Deis que estau enamorat,
però no em veniu a veure.

No trenguis banc ni cadira
per jo, que no n'he de menester,
perque tateix no seuré
mentres ta mare no hi sia.

Si tens pena, posa’t dol
i passa i deixa’m anar;
això és com qui anar a cercar
anguiles dins un pinar
dins es mes de juriol.