No és alegria ni goig
d’un poble com Llucmajor
haver de tenir un rector
qui ve da sa nació
qui tenen es ventre roig.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Llucmajor
Poble
Bunyola
Núm de glosa
154
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un ca que encalça un coní
no el deixa per sa ferida:
així te’n prendrà, garrida,
amb so meu venir aquí.
Només tenc por que a la fi
no em digueu: “Un altre dia!”.
Quan a Bunyola torneu
mataré es bou i sa vaca
sols perque dir no pugueu:
“A Bunyola pa a butxaca”.
Diners i dones mundanes
giren es to de sa llei.
Espanya no té remei
ni s’hi enquantren parts sanes.
Tradicionari de Mallorca
