Llucmajor vares deixar
un poble tan gran i ric,
i ara t’ets establit
a un llogaret petit
qui sols no hi ha campanar
i sa gent de per allà
només tenen un vestit.
Si es saig hi va qualque pic,
penyora no pot lograr,
perque a sa casa no hi ha
caixa, pastera ni llit,
només un paper escrit
de deutes que hi ha a pagar.
Jo no som gran marinera
per anar en lo teu vapor:
vui anar en la teva llenxa,
marineret del meu cor.
-Engronsa t’engronsaràs
i mai te marejaràs
i a la mar tendràs
marit i timó.
Ses paraules de ta mare
són qui m’han encativat,
però ses teves, guilana,
me roben sa voluntat.