Si és Catalina, voldria
es nom porer-li mudar,
que una que en vaig festejar
set anys i vint-i-un dia,
i com la vaig demanar
per a comptes de casar
va dir que no em coneixia.

A Bunyolí i a Sarrià
prest se veurà
que no hi haurà olivar
ni garrovers.
Ses flastomies només
que hi tiraran
els homos que hi habitaran
amb En Vinyota,
perquè Déu les amassota
a taiar pell:
ja se’n pot anar el bordell,
que allà és ca seva.
No és que li tengui quimera
ni li vui mal.
A ses dones de jornal
les ha robat
s’oli que està acostumat
sa mitja quarta:
en el cel li farà falta
quan morirà,
perque ha ensenyat a robar
als seus veïnats,
De los majors condemnats
durà el penó,
perquè Déu nostre Senyor
no vol això,
que robem ni tu ni jo
ni cada qual.
’Guesses cercat un dogal
per penjar-tè
i l’ànima entregar-lè
an el diable.
La glòria que és tan alta;
ja hi voldria esser.

Bon dia, l’amo En Tomeu.
Sa primera va per vós;
no vos ha de sebre greu
que destorb es segadors,
que duc un ramell d’amors
que entreg a un criat seu.
I, si és que venga de Déu,
se volen casar tots dos.