Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.

No em vols perque som pobreta.
"Amigo", ¿i què he de fer?
Ja diràs a sa guerrera
que et mostr ses finques que té.

Noltros som quatre salers
que cantam per sa panada;
vos desitjam bona anyada
a casa i a’s sementers;
de faves, que n’hi hagués
més caramull que de paia,
i de blat, ordi i civada
n’ompligueu tots es graners;
que no faça cap boirada
en estar en flor es cirerers.