L’any tretze ses Fontanelles
i sa Font tot era u;
quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
jo hi som perque ella conega
que som seu, si ella em vol.
¿Tu que no havies segat
a escarada a Son Parera?
No hi ha racó ni vorera
que no estiga tot sembrat.