Altres cançons relacionades
Una ferida mortal
que s’estimada tengué:
va caure d’un ginjoler
de dins s’hort de Son Gual.
Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.
Com ell ne tendrem tan poc
de sa Rota Xuriguera,
es dissabte de Sant Pere
ja anirà a aferra qui pot.
Tradicionari de Mallorca
