Tan trist roman lo cor meu
quan vos n’anau, lo meu bé,
com una mare que ve
de s’enterro d’un fii seu.
En tenir blat dalt sa cambra
i pa damunt es reol,
saps que ho serà, d’alt, es sol,
quan s’aixecarà sa bamba!
Oh, Mare de Déu de Lluc,
que vos heu feta d’endins!
Entre muntanyes i pins,
an es malalts dau salut.