Un soldat, per esser bo,
mai l’han de veure aturat:
com no té res embrutat,
que faça lo que faç jo.
¿Que lo d’enmig me fa por?
Cerc es racons i m’amag.
Si troben que m’he estorbat,
don sa culpa que és estat
que d’es ventre no estic bo.
Sa meva dona voldria
que begués i no menjàs,
ni tampoc que no fumàs.
Veiam qui és encapaç
de poder fer aqueixa vida!
Per veure si avençaria
nou pams de terra per baix.
En aqueix carrer d’es Born
jo l’he d’arribar a enfondir
de tant d’anar i venir
de can Damià d’es Forn.