A Llorito cocouers
n’hi ha un a cada passa:
és un art que no fa vasa,
però treu molts de doblers.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloret de Vistalegre
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
512
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sou de ses més acertades
que hi haja en aquest redol.
Ses rajoles d’es trispol,
fins i tot, tenen consol
com vós les donau potades.
En Juan, quan va arribar,
va dir:- Mumare, jo vengo.
-Oh, fii meu, jo no t’entengo
si no mudes de parlar!-
En Juan, quan va arribar,
va dir; -Mumare, jo soy!
Sa mare diu: -Bon refoi!
Ja te pots anar a mudar!-
En Juan, com va arribar,
amb aquelles sabatotes,
encalçava ses al•lotes
per darrere es campanar.
Sa mare li va pegar
amb so mànec de sa granera,
va trencar sa greixonera
i no pogueren sopar.
En Juan, com va arribar,
va trobra sa mare morta
i es saig darrere sa porta
que el volia penyorar.
Mirau si som prim d’oïda
i si tenc atenció,
que Na Pou, sa meva amor,
de davant s’abeurador,
fent un oís, l’he sentida.
Tradicionari de Mallorca
