A Llorito cocouers
n’hi ha un a cada passa:
és un art que no fa vasa,
però treu molts de doblers.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Lloret de Vistalegre
Sant Joan
512
III
Com s’estimat se sainà,
jo havia de fer bugada.
S’aigo d’ets uis me bastà
per rentar i per passar,
per lleixiu i lleixivada;
i una gerra escollada
que encara en va sobrar;
i un poc que en va vessar,
si no hagués anat a mar,
tota la Ciutat negava.
Se passeja En Calafoc
amb sa guiterra entonada:
s’al•lota la hi ha comprada
i no vol que ho digui enlloc.
Madona, es carro ja passa,
ja és hora d’anar a dinar.
Sa tasca que m’heu donada,
ja l’acabaré demà.