L’any passat en aquest temps,
si em colgava, no dormia,
esperant de cada dia
sebre los teus pensaments.
Jo havia principiat
davant ca teva, garrida,
un castell de pedra viva,
i es guerrers el m’han tomat.
Fadrins, si anau a Canet,
no pugeu a ses lliteres,
que hi ha puces satgeteres
que duen picarolet.
N’hi ha una amb una esquella
que no té por de ningú.
¿Voldràs que hi anem jo i tu
i la durem a bè-xella?