Jo festejava a Llubí
amb sa fia d’En Tramuja;
sa mare, quan ho va sebre,
de ràbia, matà sa truja.

¿Què t’és si duen jaquet
amb botons i xarreteres
i corsés i marineres
i camies amb collet?
Tu qui ets un xerradoret
que no saps caminar dret
i mereixs posar un esplet
de quatre mil sangoneres!

Un temps tenia s’amor
a s’Alqueria d’es Comte,
i ara, per més honor,
la tenc devora ca nostra.