Ja no hi ha sol ni estrelles
ni lluna que don claror,
que la vostra resplendor
apaga totes aquelles.
El pare i la mare, mindó, mindó, mindeta,
el pare i la mare no em tenen sinó a mi.
Me fan anar a l’escola per ’prendre de llegir.
El Mestre de l’escola, s’és ’nemorat de mi.
Me diu: -Catalineta, ¿te vols casar amb mi?
-Som massa joveneta i no podré servir.
-Bé faràs com les altres com me veges venir.
Mos posarem en taula i un llibre per llegir.
Estovalletes blanques de cànyom o de lli,
i a cada cap de taula un barralet de vi. Uí!
Ja hi ha flor de cadernina;
de cop hi haurà aubercocs.
Jo no sé com ets al•lots
no s’enyoren, a Marina.