Altres cançons relacionades
Fadrina qui no té mare,
no us admireu si no riu,
perque dins lo seu cor diu:
-Que som de desgraciada!
Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.
Jo vaig anar a Son Lledó
a tondre-los s’esqueller:
los ho vaig tondre tan bé,
de gra d’ordi i punt redó.
Tradicionari de Mallorca
