Dones de Biniamar
no me n’he mirades mai;
ma mare no vol fregai,
perque en té, per escurar.
Amor, sa primera pedra
ja no la posàreu bé,
i ara es marge ja se’n ve,
tant cau envant com enrere.
En pastar, clavell hermós,
diré: ” Déu te do la maina”.
No hi ha nom més amorós
que és es teu, Catalina-Aina.