Es més estufat d’Esporles el tenc en es meu carrer: de quatre capells que té a tres hi ha posat borles.
Esporles
Conec un senyor pubil, però té dues germanes: sa petita té ses cames com un barret de civil.
Si sa meva amor du dol, jo me vestiré de negre: la mar qui per terra frega de lluny fa lluir es sol.
Un temps, amb dues llenderes, duien es dengue lligat, i ara ses jornaleres hi duen floc encarnat.