Es més estufat d’Esporles
el tenc en es meu carrer:
de quatre capells que té
a tres hi ha posat borles.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Esporles
Esporles
473
III
En bon dematí, s’amor
ja m’ha donat capellada,
i jo no la hi he tornada.
Déu m’ha tenguda, Senyor!
Ses enyorances són tristes,
molta pena fan passar.
Jo tan sols no puc comptar
mes penes sinó per llistes.
Déu del cel faç reverència,
que amb Ell no ens porem posar.
Des que te’n vares anar
a dins Son Roca a habitar,
no em fa profit es menjar
ni es beure ni es conversar
lluny de la teva presència.
I, ara, amb obediència,
et vui servir i estimar.
I, d’altra part, vull pensar
si t’han dat per penitència,
clavell, de fer-me penar.
T’entreg en la meva mà
un clavell, de fer-me penar.
T’entreg en la mev amà
un clavell que em varen dar.
I, si no l’has d’acceptar,
de cert que l’hi vui tornar,
que ella ajonoiada està
davant Déu, fent penitència