Quatre ciris, dotze blens
i quatre atxes qui cremaven;
dues dones qui ploraven
un moix qui morí de rens.
Sa meva al·lota no vol
que vaja pus de tavernes.
Jo li dic: -Tu no em governes;
tothom va per allà on vol.
¿A on ets, a on, aon,
a on ets que tant m’adores?
Jo tenc unes cernedores
ses més garrides del món.