¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?
Enmig de la mar veig un fum
que se’n puja poc a poc;
encara que festeig prop,
tenc s’amor posada lluny.
Jo li donava peixet,
i ella més peixet volia.
Que és de bona llepolia
p’es qui li agrada es gerret!