Cada dissabte veniu
a Son Pastera p’es pa.
Heu d’aprendre de donar,
així com sempre preniu.
Dins can Goleta me deixares
qui no poria plorar;
et vaig dar sa mà a besar,
fii meu, i tu te n’anares.
Quan seràs madona nostra
i te’n vendàs capell tort,
no podràs prendre conhort
de pujar aquell peu de costa.