Maleït sigui s’Hort Nou,
s’hortolà i s’hortolana:
com hi vaig, sempre em demana,
de cada meló, un sou.
Jo voldria que el me vesses,
al•lota, an es meu cor, dic:
és més negre que la nit,
i piedat ne tenguesses.
Es missatges d’es Fangar
encalçaven sa conia;
no la pogueren ’gafar.
L’amo d’Es Puig d’Alenyar
l’agafava quan volia
i la tornava amollar.