A Ciutat són los qui duen ses endianes millors, i es fadrins xerradors a molts de llocs los refuen.
Ciutat
Llubí
Madona, vós sou sa mare de sa que em fa penar tant; vós feis-li anar recordant desiara desiara.
Cara de poma ruperta, cara de melicotó: ¿a on és aquella amor que em prometies tan certa?
A Llubí ja deuen dir : “Per anit, ¿que no vendran?” I noltros els enganam i som a mitjan camí.
