Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Vós me deis llebre andritxola;
jo us diré “ca” o “coní”.
Traidor, que anau amb mal fi!
¿O és que em cercau beneir
primer es ram que sa viola?
Mon cor no dorm ni reposa
ni està una hora content
com veig que he d’estar ausent
de vós, careta de rosa.