En Es Llombards tot són roques;
com hi vaig no en puc sortir,
però hi ha unes al•lotes
guapes que no tenen fi.
Un abre en el món hi ha:
no té rels, soca ni branques
i ple de fuies està.
El qui ho endevinarà
sense haver de cabilar,
enteniment no n’hi manca.
Un llibre.
Al fi de la mitjanit
hora que cau més serena,
si t’encontràs, Magdalena,
diria que és sol sortit.