Mu mare em dugué a Sant Blai
perque aprengués de parlar,
i ara m’hi vol tornar
perque diu que no call mai.
No plangues es temps perdut!
Mira que el te vuipagar!
Ja pots començar a comptar
quants de mesos has vengut.
-A devuit lliures cada any,
es temps que t’he ben servida,
són cent i vint, Margalida.
Un menut més no et deman.
-Si tu vols esser pagat,
també m’has de pagar a mi.
Ara, et vui fer concedir
s’oli que es llum ha cremat.
S’hortolà sembra una planta
i la rega en venir bé;
tanmateix, a’s cap darrer,
com ha de florir, s’espanta.