El sen Roser-vei
tenia un ase gelat
i el feia jeure ensellat
perque no estassen per ell.
Si és gendre d’un hortolà,
pot dur mocador de seda;
una col i una bleda
són molt bones de conrar.
-Sa corda que hi vaig posar,
ara no la hi he trobada.
Pens si la m’han manllevada
a llivell de no tornar.
-¿No sabeu que vos la féreu,
a on la vàreu posar?
Que la deguéreu deixar
a ca vostra, com venguéreu.
-Un bon ventai m’heu pegat!
No és massa bo de sofrir:
vós casi veniu a dir
que jo devia estar gat.
En trobar-me jo oprimit,
peg de sa cos an es cap,
i si un tal hagués estat,
no seria es primer pic.