A Campos no rallen clar, ja ve de gernació: quan s’homo està moridor, demanen an es doctor: -¿Qué tanmateix se morrà?- I sa resposta que fa : que, en acabar d’alenar, ho farà coneixedor.
Campos
Campanet
Rebosillo de seguí, calces verdes, no en faltaven, i es jornalers aportaven calamandri d’es més fi.
Fadrines qui festejau, ja n’heu presa bona tasca! Poreu fiar tant d’un mascle com d’una casa que cau.
Jo estic per mosso llogat a una apotecaria, i ja voldria haver acabat per servir-vos, vida mia.
