Com puig pel carrer major,
mon cor no hi cap d’alegria,
però com te veig, Maria,
llavors rebenta d’amor.
Amb tota sa nostra manya
vos venim a recibir;
’questes joves que hi ha aquí
són ses més guapes d’Espanya.
Una rosa aponcellada
duis, garrida, en es cabeis.
Jo no sé com vós no ho veis:
s’enveja l’ha mustiada.