Bon carai per ses qui filen!
Per ses qui no filen, dos!
Ai, mu mare, filau vós,
que ses fadrines no filen.

D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.

En tenir sa fauç no deixa,
al•lotes, taiau-la avall;
l’amo nostro té un cavall
devot de paia de xeixa