Afanya’t a espigolar,
lleva’t sa mà d’es genoi,
no te mengis es rostoi:
l’amo el vol p’es bestiar.
Jo et duc comandacions
i no les t’havia dades;
si fossen metles torrades,
no hauries vist es bessons.
D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.