Si dormiu, desxondiu-vós;
no estigueu endormiscada;
sentireu, prenda estimada;
un refermament d’amors.
Oh estimat, que anau de coix!
¿O heu tirada malaltia?
Jo, p’es camí, com venia,
olorava i sentia carn que pudia;
¿que devíeu esser vós?
Hi ha fadrina que diu:
-Demana’m, i jo et voldré:-
i ella, tal vegada, té
es cor, d’un altre, catiu.