Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!

Aquest rebosillo amb flors
que ses fadrines se compren,
an es fadrins los corrompen
totes ses venes d’es cos.

(Fragment)
-¿Quins pecats tens, filla meva? ¿quins pecats tens, filla amada?
-Com estava a l’altre món, maleïa pare i mare.-
La Mare de Déu la pren i an el cel la se’n menava.
Veu passar son fill Juan i al Punt la hi presentava:
-¿No em diries, fill Juan, quines obres Déu t’ha dades?
-Les obres que em donà Déu: som captador de les ànimes.
-¿Me voldries captar aquesta que just ara és arribada?
-No pot ser, Mare de Déu, que és ànima condemnada.-
La Mare de Déu la pren i an el cel la se’n menava.
Veu passar son fill Miquel i al punt la hi presentava:
-¿No em diries, fill Miquel, quines obres Déu t’ha dades?
-Les obres que em donà Déu: som pesador de les ànimes.
-¿No em podries pesar aquesta que just ara és arribada?
-No pot ser, Mare de Déu, que és ànima condemnada.-
La Mare de Déu la pren, cap al cel la se’n menava.
Veu passar el seu fill Pere i al punt la hi presentava:
-¿No em diries, mon fill Pere, quines obres Déu t’ha dades?
-Les obres que em donà Déu: som pescador de les ànimes.
-¿Me voldries pescar aquesta que just ara és arribada?
-No pot ser, Mare de Déu, que és ànima condemnada.-
La mare de Déu la pren, més amunt la se’n pujava.
Veu passar son Fill Jesús i al punt la hi presentava.