El Rei tenia tres fies hermoses com una plata.
El Rei s’enamora d’una: -Sa petita és sa més guapa!-
La Reina, com ho va sebre, la vat ancar dins la quadra,
sense beure ni menjar més que un pic cada setmana.
I pel seu menjar li dóna tonyina i carn salada,
i pel seu beure li dóna aigo de la mar amarga.
Passa un dia, en passen dos, passa tota una setmana,
i ella, de set que tenia, treu el cap a la ventana.
Veu les seves germanetes qui amb coixinet d’or broidaven.-
-Germanetes del meu cor, germanes de la meva ànima.
¿n’hi hauria cap de voltros que em volgués dur un poc d’aigo,
que la boca s’hi encén i la llengo és una brasa?
-No te’n volem dur, maldita, no te’n volem dur, malvada;
no fosses volguda esser estimada de mon pare!-
Ella se’n torna molt trista, els seus uis li espirejaven.
Passa un dia, en passen dos, passa tota una setmana,
i ella, de set que tenia, treu el cap a la ventana.
I veu los seus germanets qui amb cartetes d’or jugaven.
-Oh, germanets del meu cor, germanets de la meva ànima,
¿n’hi hauria cap de voltros que em volgués dur un poc d’aigo
que la boca s’hi encén i la llengo és una brasa?
-No te’n volem dur, maldita, no te’n volem dur, malvada;
no fosses volguda esser estimada de mon pare!-
Ella se’n torna molt trista, els seus uis li espirejaven.
Passa un dia, en passen dos, passa tota una setmana,
i ella, de set que tenia, treuel cap a la ventana.
I veu la seva mareta qui amb un fuset d’or filava.
-Mumareta del meu cor, mareta de la meva ànima,
¿n’hi hauria cap de voltros que em volgués dur un poc d’aigo,
que la boca s’hi encén i la llengo és una brasa?
-No te’n volem dur, maldita, no te’n volem dur, malvada;
no fosses volguda esser estimada de ton pare.
Ella se’n torna molt trista, els seus uis li espirejaven.
Passa un dia, en passen dos, passa tota una setmana,
i ella, de set que tenia, treu el cap a la ventana.
Va veure lo seu bon pare que de caçar arribava.
-Oh, mon pare del meu cor, mon pare de la meva ànima,
¿n’hi hauria cap de voltros que em volgués dur un poc d’aigua,
que la boca s’hi encén i la llengo és una brasa?
-Correu, criats i criades, a pujar-li un càntir d’aigo!-
I, com varen arribar, morta i freda la trobaren;
àngels a cada costat, la Verge la coronava.
Tots els qui hi havia allà ’naren a s’acompanyada.
Son pare va esser salvat i sa mare condemnada,
la seva fia salvada per tota una eternitat.

Mestre Tomeu deixa empès
i En Biel ja se desperta.
¿Me vols dir per cosa certa
que Na Tangona el m’ha pres?

Patró de sa barca nova
com és es patró Garau.
¿Quantes cartes enviau
amb un pic dins Santa Pola?
Es doblers, ¿que vos fan nosa,
que tan lluny els enviau?