A la ciutat de Nàpols (sic) hi ha una presó, la vida mia,
hi ha una presó, la vida mia, amor!
Que hi ha vint-i-nou presos qui canten la cançó.
La dama se passeja de finestra a balcó.
Com els presos se’n temen, ja no canten més, no.
-¿Per què no cantau, presos? ¿per què no cantau, no?
-¿Què hem de cantar, Senyora, estant en gran presó,
sense menjar ni beure, si no és un roegó?
No veim ni sol ni lluna per un sol finestró.-
La dama, llastimosa, va anar a reclamar-hó:
-Ai, pare, lo meu pare, jo us vui demanar un do!
No vos deman Mallorca ni tampoc Aragó,
ni tan sols Barcelona, que és ciutat de valor.
-Ai, fia, Margalida, ¿quin do vols que jo et don?
-Ai, pare, lo meu pare, les claus de la presó
per amollar los presos qui canten la cançó.
-Ai, fia Margalida, això no ho puc fer, no!
-Dels presos que allà canten, digau, ¿què en fareu vós?
-Demà serà dissabte los penjarem a tots.
-Ai, pare, lo meu pare, no me pengeu l’amor!
-Ai, fia Margalida, ¿quin és el teu amor?
-El de les calces blaves i té el cabeiet ros!
-Ai, fia Margalida, aquest serà el major!
-Ai, pare, lo meu pare, doncs penjau-mos tots dos!
I faré fer una crida en els caps de cantons,
perquè la gent conega què cosa n’és honor.
I a cada cap de forca, un ramellet de flors,
perquè la gent que passi senta bones olors,
i resi un parenostro per l’ànima de tots,
també una avemaria pel pobret aimador!

-Oh, fieta meva, ¿que vols un murtó?
-Ai, no, no, mumare, jo no en vui, no,no!
-Oh, fieta meva, ¿que vols una gla?
-Ai, no, no, mumare, jo me vui casar!
-Oh, fieta meva ¿vols esperar un any?
-Ai, no, no, mumare; jo em vui casar enguany!
-Oh, fieta meva, ¿vols esperar un mes?
-Ai, no, no, mumare, no puc estar més!
-Oh, fieta meva, ¿vols esperar un dia?
-Ai, no, no, mumare, no hi arribaria!
-Oh, fieta meva, vols esperar una hora?
-Ai, no, no, mumare, sabeu que és d’enfora!
-Oh fieta meva, ¿vols esperar un quart?
-Ai, no, no, mumare, sabeu que és de llarg!
-Oh, fieta meva, espera’t un minut!
-Ai, no, no, mumare, que jo ja no puc!
-Oh, fieta meva, ¿Vols esperar un poc?
-Ai, no, no, mumare, que s’hi cala foc!

Jo estic per mosso llogat
a una apotecaria,
i ja voldria haver acabat
per servir-vos, vida mia.