Oh quin dissabte tan trist!
I jo esperava alegria!
M’envià a dir que vendria
s’estimat, i no l’he vist.
Da’m de sa teva memòria
paraula, i me n’aniré.
Si pel cas me muir primer,
si puc, ja t’estojaré
una cadira a la glòria.
Jo no crec tenir-hi manyes
per dir que us enyoraré;
altre consol no tendré
sinó mirar ses muntanyes.