Da’m de sa teva memòria
paraula, i me n’aniré.
Si pel cas me muir primer,
si puc, ja t’estojaré
una cadira a la glòria.
Saps que vares fer de mal
vendre es saler, Catalina!
¿Què han de dir d’una fadrina
com tu, que no tenga sal?
Molts me diuen que ell és vei;
jo dic: -No l’he de cuinar!
I en haver-me de casar,
no en vui d’altre sinó ell.