A S’Estorell vaig anar
a sonar per sa novia,
i me varen fer cantar
sense beure ni menjar
fins i tant que vengué es dia.
Val Déu, quina xeremia
que em varen sebre pegar!
Sa fia d’es batle
n’és torta d’un ui:
qui vol que la prenga,
que jo no la vui.
És verd i no és juevert;
és groc i no és aubercoc;
fa ones i no és la mar.
El sembrat, o un camp de blat.