Jo no som estat ditxós
de dir-te una parauleta
per aquesta finestreta.
Mon cor ingrat, adiós!
A S’Estorell vaig anar
a sonar per sa novia,
i me varen fer cantar
sense beure ni menjar
fins i tant que vengué es dia.
Val Déu, quina xeremia
que em varen sebre pegar!
N’hi ha vint, de cada trenta,
o tots i fora triar,
amb un braç curt per donar
i amb un altre llarg per prendre.