Saps que era de dematí!
Es sol encara no eixia.
He vista na Bet Maria
qui anava a sa vicaria
mano a mano amb un fadrí.

Per dematí que m’aixec
no puc dar basto an es dia,
perque quan toquen migdia
jo no tenc es dinar fet.

Va durar vint-i-un dia
que a ca seva vaig anar,
i sempre la vaig trobar
que cosia una camia;
jo no sé si no en sabia
o no devia frissar.