Un sabater, com tacona,
se posa en es rebull d’es sol
i se menja ses vuitenes
amb sos dits plens de cerol.
Alça’t, pareier major,
que sa pella està llevada
i tenc sa llavor ensacada;
¿com te puc servir millor?
¿Vols que et mostri un mocador
cosit de s’amor passada?
Sa roba s’és esquinçada,
però sa voreta no.