Estimat, com jo veig s’ase
que vós solíeu menar,
corrents me n’entr dins sa casa
perque no em vegen plorar.
Jo som vei i mal de moure,
però en posar-m’hi no em cans.
Pots amollar an es teus cans,
que es meus conís van alloure.
Encara que dugues clenxa,
sabates amb retaló,
cada dia que fas festa
mudes de festejador.