Quan sa dona es morigué,
que rentàvem sa bugada,
ell va dir a una veinada:
-Dins poc temps me casaré.
Veniu aquí, mirau meu;
vós sou un miraiet d’or,
vós sou el millor tresor
que per mi ha creat Déu.
Si a cas me planyeu, garrida;
s’enviar-me’n es bessó,
ses cloveies, bona amor,
encara em donaran vida.