En sebre que has de venir,
jo ja no agarn sa carrera:
encara hi tir qualque pedra
perque tengues mal camí.

Es dissabte de Nadal,
com sortíem de matines,
vàrem cridar ses gallinas
i hi va mancar es gall.
I el vaig anar a cercar
a sa cova d’es Moixons:
hi havia dos dragons
qui cantaven l’evangeli:
“pater nòster, cubi seli”,
sa missa ja està acabada.
Em vaig menjar una arengada,
em vaig mossegar un dit,
però de poc esperit (sic).
Sa miss aja està acabada;
mumare n’està fellona.
De Ciutat a Barcelona
vaig trobar un bou gelat,
qui molia un sac de blat.
Vaig trobar una porcella,
qui en molia una cortera,
i una lloca amb un pollet,
i li vaig tirar un maquet
i li vaig ferir s’ui dret,
de s’uiet dret a s’esquerre.
No va veure sol ni terra
ni va fer quec-quere-quec.

A sa meva enamorada
no li desig gens de mal
Oh mal caigués d’un penyal
de catorze pams d’alçada!
Vostros sou bons embarassos
si no enteneu lo que he dit:
es penyal, que fos un llit
de vint-i-nou matalassos.