Ya se van las tres Marías con tres velas encendidas
a buscar a Jesús amado. –Un por aquí n’és pasado
amb una cadena arrestado, amb una cruz en los hombros.
De piedad que he tenguda, con mi velo lo he eixugado
y le he quitado el sudor del rostro desfigurado.
-Vamos, vamos, caminemos, que, per poc que mos torbemos,
ya lo habrán crucificado. Ja li afiquen los tres clavos,
ja li peguen sa llançada a su divino costado.
Vamos, vamos, caminemos, anem-hi an el seu costat,
que la sang que derramava cau dins un càlis sagrat.
Homo qui la se beurà serà el benaventurat.
Qui la sap i no la diu, qui la sap i no la mostra,
en el judici final ja sabrà lo que li costa.
Allà a sa Font de Na Xona
hi ha un sabateret
que, en tocar-li es sarronet,
treu es cap, guaita i s’enfonya.
A la cota cota de les llistes fines!
Que són de polides ses meves cosines!
A la cota cota d’es vestits vermeis!
Que són de polits es meus germanets!
A la cota cota de ses endianes!
Que són de polides ses meves germanes!
A la cota cota i ja no en sé més!
Qui no té doblers, que se’n vagi a jeure!