En Pep Pentinat té
molta pipella,
encalça sa femella
p’es seu carrer.
Un dial i diré
una coseta,
i és que N’Antonieta
és d’En Bernat
i té s’enamorat
a dins Consei
perque no troba remei
a Marratxí.
Bota com un coní
amb un floquet.
I sa de can Grasset
té molt de fetge,
i es criat d’es metge
sembla un senyor,
i va anar a can Pampó
a fer renou.
En Pere de s’Hort Nou
anà a can Casetes
i va trobar En Filetes
de genoions,
s’assajava uns faldons
a s’enrevés.
Tots es espardenyers
d’En Ramellet
se feien fugir es fred
amb anissat
que dugué En Pep Pelat
despusahir.
I es mestre va sortir
de s’enfondet.
En Bernat Tofolet…

A missa a’s Rafal Pudent
ja no m’hi veureu tornar,
peque hi ha molta de gent
que no veu es capellà.

Vós sou la prenda més alta
que compraria amb diners.
Quin joc tan a s’enrevés!
A ca vostra hi sou de més,
i a casa hi feis prou falta.