Rossinyol de primavera, tu que vas cantant, cantant,
ja diràs a mon aimada que l’esper amb un gros plant,
per sebre que la guerreja un altre jove galant.
Déu faci sia mentida una desgràcia tan gran.

Vine aquí, veuràs mu mare
arrufada a un racó.
Plora perque et tenc amor.
Mira de què està enfadada!

Ses sopes i ses amors,
ses primeres són ses bones.
No us caleu fiar de dones,
que són animals traidors.