Enmig d’es carrer estic,
i es qui passa s’arracona.
Maria, la bona nit
ja pots pensar qui te la dóna.
Miquelet, no em matis ara;
deixa’m viure un poquet més,
que ara vénen ses cireres,
i jo tenc dos cirerers.
Jo me pens que deus esser
d’enteniment esvouvada,
que un fadrí que t’ha deixada
dins poc temps molta vegada,
encara el tornes voler.