Qui s’enamora, no té
una hora de llibertat,
i tu vius més descansat
que no el mateix cavaller:
només véns quan te cau bé,
mai quedes descompassat.
Ja hi romandràs enganat,
per algun temps! Deixa fer!
Que jo t’escriuré un paper,
sense ploma ni tinter,
que per tu serà sobrat!

Na Margalideta
de Ca’s Patacó
vol fer-me un favor
que bé li caurà.
¿Sabeu de què va?
D’un enamorat,
tendre o granat,
que l’ha menester.
És com una bresca
de mel ben rosat.
Ella no té esment,
com a missa va,
només si veurà
un enamorat.
Ella no té son
vespres ni matins;
rossinyols i grins
és segur que en sent.
Sa mare li diu
que la casaria,
perque convendria,
perque convendria,
amb En Bartomeu.

El Rei m’ha fet un favor
que jo no el me mereixia:
un estimat que tenia,
de pobre, el m’ha fet senyor.