-Ave Maria.
El Rei m’envia
que em doneu una fia.
-Digues an el Rei
que no hi ha fia per ell.
Torna arrera, bon caveller:
triaràs sa que voldràs.
-Aquesta vui per esposa,
per esposa i per muller,
perque pareix una rosa
coïda del sant roser.
-Que la’m tractaràs molt bé?
-Quan la reina dinarà,
en cadira d’or seurà,
un punt d’or li tiraré.
I qualque escorretjadetes,
si les ha de menester.
-Du-la-te’n.
-Aquests cabeiets d’or
que té Na Marieta!
¿Si voleu que sigui nostra?
Donau-mos Na Marieta.
-Na Marieta no ho vol!
Aquests uiets d’or
que té Na Marieta!
¿Si voleu que sigui nostra?
Donau-mos Na Marieta.
-Na Marieta no ho vol! etc..etc.

D’es rellotge te diré
que, quan toca, no fa via:
en quatre anys avança un dia
i el dóna an es febrer.

Juan, los meus pensaments
nit i dia són en tu:
si me veus rallar amb qualcú,
hi som per un passatemps.