Com jo era petitó,
qui mu mare bé em volia,
m’enviava cada dia
a escola, i jo aprenia
sa lletra d’un polissó.
¿Saps què voldria ta mare?
Que t’esclatassis cavant
i que no menjassis tant,
que sa farina va cara.
Jo estava a s’ombra d’un pi
al reparo d’una soca.
Es qui acompanya s’al•lota
no troba llarg es camí;
i si l’hi troba, pot dir
que encara s’amor és poca.