Ara començ a pensar
en aquell temps preciós
que em deien es confessors
que no hi poria tornar.
Esmena, esmena, garrida,
esmena, esmena el teu cor:
val més un servidor bo
que dos i estar mal servida.
Quan jo sent aquesta veu
que canta i catiu me té!
Jo som vostra, lo meu bé;
s’entén, si vós me voleu.