Ja diràs an En Pinyol,
aquell qui em donà s’envesta,
que vénga dia de festa,
trobarà sa casa llesta
que lluirà com un sol.
Com Adam va haver pecat,
el Pare Etern li va dir:
“Surt del preciós jardí
a on t’havia posat;
i ara estaràs obligat
a tots es trebais sofrir,
i llavonses a morir,
que és un dolor molt pesat”.
Jo li he enviat a dir,
a s’amor, qui va endolada,
que no visca atribulada,
que tots mos hem de morir.