Garrida, vós sou el sol;
garrida, vós sou la lluna;
garrida, vós ne sou una
qui es meu cor d’altra no en vol.
Una rosa aponcellada
duis, garrida, en es cabeis.
Jo no sé com vós no ho veis:
s’enveja l’ha mustiada.
Set anys llogat vaig estar
que l’amo em poria vendre,
i en tant de temps vaig aprendre
de fènyer un pa amb cada mà.