No torneu fiar, garrida,
d’En Bartomeu d’es Gassons,
que ell du més intencions
que un barco no du canons
com ha d’entrar en guerra viva.
Cadena que no té baules
és molt forta, ja ho sabeu.
Mon pare, no tremoleu,
perque, quan vós no podreu,
jo em carregaré sa creu
damunt ses meves espatles.
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?