Damunt sa Font d’Oli-clar vaig pensar en lo ropit; un animal tan petit per viure passa la mar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fonts
Deià
174
III
Tonines i Catalines a tot lo món agradau, i, si un pic vos casau, mai més tornareu fadrines.
Oh que de guilant noblesa que mos du aquest curiós! Passa i no diu “adiós”. ¿Que s’ho deu trobar baixesa?
A quinze anys ella comença la jove a sentir remor; de blanquet i vermeió no li basta quant avença.
