Amb tot el meu cor lleial
vos dic:-Adiós, amigues!
Voltros m’heu fet es dogal:
per curar-me ses veixigues
vaig camí de l’hospital.
Es casar hauria d’esser
com mudar-se sa camia:
si no agrada a sa novia,
el sendemà a migdia,
corrents a baratar-lè.
Ja poreu pegar, mu mare,
que no m’espanta es bastó!
Un jove de tant d’honor,
perquè és pobre, ¿no us agrada?
Ara vos torn dir, mu mare,
que no mud s’intenció.