‘Moreta, tuntai, tuntena,
recorda’t d’es temps passat,
com anaves a dur llenya
de s’uiastre secorrat.
Diuen que han d’haver menjada
mitja cortera de sal
per sebre-se es natural,
i a mi me basta una uiada.
Cara de sol ensolat!
Cara de lluna enllunada!
Que hi deu quedar, de burlat,
jove que pega esquenada!