A Santanyí tenen toix,
i això ja les ve d’es néixer:
venen es blat i sa xeixa
i se mengen s’ordi broix.
Es meu estimat, com ve,
són més de les nou tocades;
les deu són assegurades
com entra dins es carrer.
Enmig de la mar estic;
de cada part me ve una ona.
Jo la festeig petitona,
però té bon advertit.