Jo li peg amb so fauçó
i amb so davantal vermei.
Ja ho veurem, en fer solei,
debanar un segador!
Voldria que aquests uis meus
sempre us poguessen mirar,
i el qui gelós n’estarà,
que li sortissen es seus.
Excuses de cercar foc,
vénc a veure’t, Margalida;
altri l’haurà devertida
i jo veinat i no em moc.