–Es beure no m’assacia
ni es menjar no em fa profit
ni puc dormir de nit
ni puc descansar de dia.
–He perduda s’alegria
com un malalt dins es llit
d’ençà que apartat estic
de sa teva companyia.
Una formiga que duia
deu mil quintars de gerret,
i un llagost verd petitet
en duia vint mil de xuia.
Aigordent i vi bevia
pesant que no m’era mal
i vaig arribar a un tal
que la gent no em coneixia.