Una dona de Maria
a la cara em va dir “moix”
i jo li vaig dir “es teu toix
dins un carro no hi cabria!”
Glosadors d’avui en dia,
no dic un, tots quants n’hi ha,
sobretot si és ciutadà,
que es temps que hi ha de pensar
per una glosa dictar,
jo sembraria un pinar
de pins i el taiaria.
D’es pi més gros hi hauria
per fer un viatge a Orà.
I llavonses, en tornar,
me’n ’niria a rescatar
ets esclaus de moreia.
I p’es petits, cercaria
serradors per los serrar.
I encara hi hauria
més vaixells per navegar.
I ningú del món sabria
per on m’ha de contestar!
Quan la va tenir escorxada
a sa branca d’es portal,
se pensava cada qual
que era anyella desmamada.