En es carrer d’es Verdet
han posades passadores
per passar aquelles senyores
en s’hivern quan farà fred.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Carrer d'es Verdet
Poble
Santanyí
Núm de glosa
8
Volum
III
Altres cançons relacionades
Son Balaguer d’es Racó
és un lloc arraconat;
es qui no hi hagi habitat
no sap què cosa és tristor.
’Vui és dijous tot lo dia,
un temps l’anava esperant;
i ara m’alegra tant
com si dijous no hi havia.
Adiós, estel del dia,
consol de lo meu penar!
¿Saps lo que me resultà
es “sí” que em vares donar?
Una llarga malaltia!
Més de dotze hores del dia
lo meu cor va sospirar,
fins que Déu me va enviar
un àngel que m’avisà:
-Fie’t, ja te’n pots tornar,
que ella no s’aixecarà,
que sabés t’hagués de dar
més de dos mil anys de vida.-
Lo meu cor, prenda garrida,
macilent s’en ’guè d’anar,
com la lluna qui n’està
dins una eclipse rendida.
Si m’hi veig, per algun dia,
de tu porer comandar,
jo la m’he de fer espassar,
sa malíci’ que tenia!
Tradicionari de Mallorca
